Alfred J. Gross

Alfred J. Gross (22 de febrer de 1918 – 21 de desembre de 2000)

Gross va néixer a Toronto, Ontario, Canadà el 1918, però va créixer a Cleveland, Ohio, Estats Units. El seu entusiasme per la ràdio es va despertar a l’edat de nou anys quan per primera vegada té l’oportunitat de conèixer gràcies al radi-operador d’un vaixell, el tècnic va permetre que Alfred es col.loqués els audiòfons explicant el maneig de l’aparell, això passava quan viatjava pel llac Erie en un vapor, la sala de transmissions canviaria la seva vida entusiasmant el nen a incursionar en el món de la ràdio. Tres anys més tard, Gross converteix el soterrani de casa seva a una estació de ràdio, aconseguint obtenir diferents parts d’equips que per a l’època es consideraven sofisticats.

Gràcies al suport del seu pare l’obté als setze anys la seva llicència de radioaficionat, se li va assignar l’indicatiu de trucada «W8PAL» la qual va utilitzar durant tota la seva vida.

Sent un adolescent ingressa en un programa d’enginyeria a la Case Western Reserve University a Cleveland i l’Institute of Advanced Study de Princenton, on va rebre classes d’Albert Einstein.

El seu interès i coneixements en tecnologia de ràdio ha crescut considerablement, està decidit a investigar la inexplorada regió de freqüències per sobre de 100 MHz, i el 1938 inventa i patenta un aparell portàtil, sistema de comunicacions lleuger i en dos sentits, el “walkie- talkie “.

Durant la Segona Guerra Mundial, Gross va ser convidat a Washington per un radi operador pertanyent a Banda Ciutadana, aquest treballava en l’OSS  en Serveis Estratègics perquè mostrés el seu nou equip al que batejaria amb el nom de “Joan/Eleanor”

Aquest aparell va ser proposat perquè els agents encoberts els usessin. Els agents estaven destacats a Alemanya i als països ocupats, d’aquesta manera ja podien comunicar-se des de terra amb avions que volarien a gran alçada sobre el territori enemic.

Observant l’interès del govern pel seu invent decideix aprofundir més i perfeccionar l’aparell, la seva idea era miniaturitzar un receptor molt sensible que pogués usar-se amb eficàcia. El 1943 coneix a l’inventor E.H. Armstrong, que li dóna noves idees i li suggereix realitzar un receptor «super-regeneratiu» per complir amb el propòsit. Alfred Gross aconsegueix el dispositiu portant el projecte Joan/Eleanor a ser classificat “Top Secret” per la OSS, no podent fer públic fins molt després de finalitzada la guerra.

La Citizen Ràdio Corporation
En el seu afany per desenvolupar Transreceptor sense fil i fabricar per a l’ús portàtil personal, funda la Citizen Ràdio Corporation, això passava ja finalitzada la guerra. També desenvolupa equips per al rescat i emergència que van ser utilitzats per la Comissió de Marítima i l’Administració de Transport de Guerra.

El servei de guardacostes el contracta el 1948 per desenvolupar un equip portàtil que pogués treballar en 401 Mhz, convertint això en un repte ja que d’aquí prové el telèfon mòbil. Per a aquest any el dibuixant Chester Gould s’inspira en aquests aparells per a la creació del famós ràdio-rellotge polsera que usava el detectiu Dick Tracy.

Altres dels seus invents va ser el Beeper o Buscapersones realitzat el 1949, Gross va suggerir que aquest mètode de recerca podria funcionar per als metges però al mateix temps ells van protestar pels inconvenients que portaria l’emissió del so de l’aparell. Gross estava molt avançat en els invents per a la seva època, de fet va perdre la majoria de les patents ja que van caducar abans d’aconseguir fer comercial tals artefactes.

La idea dels telèfons mòbils va ser rebutjada per totes les empreses de telefonia el 1950 i el primer a rebutjar-va ser la gegant de la telefonia Bell Telephone.

Posted 20 Novembre 2010 by ea3tp in Història