Aquí, Radio Andorra


‘Aquí Radio Andorra’

La cadena radiofònica comercial pionera d’Europa. Una de les poques emissores d’ona curta que ha emès en català. L’única emissora privada francesa que va transmetre durant tota la segona guerra mundial sense caure sota el control ni dels aliats ni del règim pro-nazi de Vichy. Totes tres afirmacions són vàlides per definir Ràdio Andorra, una emissora que de 1939 a 1981 va emetre en ona curta des del petit país pirinenc per a tota l’Europa occidental. Al costat de Radio Monte Carlo, Radio Luxembourg (RTL) i Europe 1, forma part del grup de noms mítics de la radiofonia europea del segle XX, gràcies a una programació basada en la selecció musical i amb butlletins informatius en francès, espanyol i català.

El seu famós eslògan, ‘Aquí Ràdio Andorra’, va ser pronunciat per primera vegada per la locutora Victòria Zorzano el 7 d’agost de 1939, quan es va posar en marxa l’enèsim projecte radiofònic de l’empresari francès Jacques Trémoulet. Propietari del grup Radiophonie du Midi, amb emissores a les ciutats occitanes d’Agen, Bordeus, Montpeller i Tolosa (Radio Toulouse, molt popular a l’època, era la nineta dels seus ulls), Trémoulet va obtenir del Consell General la concessió d’una llicència radiofònica des d’Andorra per tenir un as a la màniga en cas que el govern francès decidís suprimir les ràdios privades al seu territori. Durant quaranta-dos anys, Ràdio Andorra va emetre i superar atacs de grups de pressió, de polítics i d’estats hostils, tal com explica el periodista Sylvain Athiel al llibre Aquí Radio Andorra! (Editorial Andorra).

El llibre d’Athiel, publicat originalment en francès amb el títol ‘Les conquérants des ondes‘ (i amb documental inclòs), repassa la complexa aventura de Ràdio Andorra, des del començament al final de la dècada de 1930 fins al tancament, el 1981, passant per les pressions i interferències que li va imposar el govern francès durant els anys 1950, la persecució del seu propietari per presumpte col·laboracionisme amb el règim de Vichy i, també, l’aferrissada competència amb l’emissora estatal francesa Sud Radio, creada expressament per prendre mercat a Ràdio Andorra i amb emissor, curiosament, instal·lat a Andorra.

De Ràdio Andorra, en queden només les dues colossals antenes al llac d’Engolasters, el fantasmagòric centre emissor d’Encamp i els estudis, a Andorra la Vella, que es van cremar el 1991 amb tots els arxius i enregistraments abandonats a dins. Tot i això, la memòria d’aquesta peculiar emissora es pot recuperar gràcies a unes quantes webs plenes de contingut. Aquí Ràdio Andorra, per exemple, proposa un gran volum de documentació i una extensa biografia dels grans noms que van passar per l’emissora. La pàgina personal d’Eric Tiffon, per la seva banda, ofereix nombrosos fitxers sonors i fotogràfics. I Radio Andorre permet reviure les emissions i el to d’aquesta emissora que es va apagar, oficialment, el 2 d’abril de 1981 a les 21.10. Un ex-treballador seu, Max Lafontaine, dedica també algunes pàgines de la seva web personal a recordar Ràdio Andorra.

http://aquiradioandorra.free.fr/

http://f5nsl.free.fr/andorre/amenu.html

  

Ràdio Andorra:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Ràdio_Andorra

Ràdio Andorra (Radio Andorre, en francès) va ser una emissora de ràdio comercial que va emetre per concessió de les autoritats del Principat d’Andorra entre 1939 i 1981.

L’emissora va ser inaugurada el 7 d’agost de 1939. Jacques Trémoulet, propietari de l’empresa Radiophonie du Midi, que ja operava emissores de radiofonia en les localitats franceses de Toulouse, Montpeller, Burdeus i Agen, va crear Ràdio Andorra tement la interdicció civil de la ràdio privada en territori francès, la qual, de produir-se, hauria silenciat la resta de les emissores de la seua propietat, particularment Radio Toulouse, molt popular en l’època.

L’estatus particular del que gaudia el Principat d’Andorra, un estat teòricament independent però en la pràctica íntimament lligat a França i l’estat espanyol en la dècada dels anys 30 del segle XX, li va permetre sostraure’s a la reglamentació en matèria de radiodifusió d’aquests dos països. Desafortunadament per a l’emissora, tot just un mes després de la seua posada en servei França va declarar la guerra a Alemanya. Després d’algunes vacil·lacions i una breu interrupció de les emissions, l’estació va reprendre aquestes el 3 d’abril de 1940 per a no interrompre-les de nou durant més de quaranta anys. Gràcies a la neutralitat del Principat durant la Segona Guerra Mundial, Ràdio Andorra va ser l’única emissora privada francesa que transmeté durant tot el conflicte sense estar sota el control directe ni de França ni d’Alemanya. Igualment es va convertir en l’única ràdio que va conservar aquesta independència després de la finalització de la Guerra, el que li va comerciejar durant la resta de la seua existència l’hostilitat manifesta de les autoritats gal·les, les quals van intentar sense fortuna pressionar al govern andorrà.

[modifica]Història

Des de 1940 fins a 1944, Ràdio Andorra va ser l’única ràdio privada d’expressió francesa que va emetre sense control, ni dels aliats ni dels alemanys, gràcies a la neutralitat del Principat d’Andorra. Les altres emissores privades de Jacques Trémoulet situades a França van estar sota el control del govern de Vichy. Trémoulet va nomenar director de l’emissora a Etienne Laffont, nét del diputat Paul Laffont, qui havia donat suport la creació de l’emissora abans de la Guerra. Els intents de control de l’emissora durant aquest període van ser nombrosos, però l’estació va aconseguir desbaratar-los. És, paradoxalment, amb l’alliberament de França en 1944 quan van començar les veritables penúries per a Ràdio Andorra: el seu propietari, Jacques Trémoulet, va ser condemnat a mort en rebel·lia per col·laboracionista amb les forces d’ocupació nazi. Se li imputaven, en essència, els seus acords amb els ocupants per a conservar les seues altres emissores, en particular Ràdio Toulouse, la qual va ser clausurada. Trémoulet es va refugiar a l’estat espanyol i posteriorment en Suïssa fins a 1949, data en la qual va anar finalment indultat.

Ràdio Andorra es va trobar en la segona part de la dècada fortament desestabilitzada: un emissor d’interferència, instal·lat pel govern francès en la regió de Burdeus, la va fer pràcticament inaudible en territori francès durant quasi un any fins que aquesta pràctica va ser declarada il·legal per la Cort de París. El segrest de béns de Jacques Trémoulet a França, particularment l’administració publicitària de l’emissora, situada en París, li impedia accedir als anunciants francesos, motiu pel qual els ingressos publicitaris van ser escassos.

A pesar que la interferència intencionada i la persecució contra el seu propietari ja havien finalitzat, al començament dels anys 50 les pressions del govern francès continuaven amb l’objectiu de reduir a Ràdio Andorra al silenci. Traves administratives, tancament de la frontera andorrana per a evitar els enviaments de discos, campanyes de premsa… tot va ser debades: Ràdio Andorra continuava gaudint de popularitat entre els seus oïdors. Amb l’estabilitat, va poder per fi millorar la qualitat de la seua escolta i dedicar temps a la millora dels seus programes i a la recerca d’ingressos publicitaris. A pesar que la seua zona d’escolta era més reduïda que antany, podia escoltar-se en tota França, i en el sud (on no podia escoltar-se ni Radio Luxemburg ni la recentment creada Europe 1) dominava el mitjà radiofònic. Per això, l’Estat francès va decidir crear una nova emissora perifèrica que fera la competència a Ràdio Andorra en la seua pròpia zona geogràfica. Després de nombroses peripècies amb les autoritats andorranes, va arribar a un acord amb aquestes per a crear aquesta nova emissora a Andorra, obtenint una concessió del mateix tipus que la de Ràdio Andorra. En 1958, aquesta emissora controlada per l’Estat francès a través de la SOFIRAD, va començar a emetre com Radio des Vallées (‘Ràdio de les Valls’), nom que va canviar, més tard, pel de Sud Radio.

Durant els anys 60, la lluita entre Ràdio Andorra i la seua oponent, Radio des Vallées d’Andorre, va ser aferrissada. L’una i l’altra lliuraven una febril lluita pel lideratge. Els programes es renovaven regularment per a adaptar-los als gustos del moment, especialment al de la joventut. Per desgràcia per a Ràdio Andorra, la SOFIRAD, societat estatal que controlava Europe 1, Radio Monte Carlo i Sud Radio (antiga Radio des Vallées d’Andorre) va dotar a aquesta última d’uns mitjans sense comparança amb els quals disposava l’emissora pirinenca. En 1968, per primera vegada, Ràdio Andorra es va veure superada en audiència per Sud Radio, perdent la posició de lideratge en el sud de França, que ja mai recuperaria.

En 1971, va morir Jacques Trémoulet, propietari i fundador de Ràdio Andorra. L’emissora va contemplar llavors una tàctica d’aproximació amb RTL, particularment en matèria de programació. Però aquests acords serien limitats i el declivi va continuar. Ràdio Andorra no tenia capacitat per a invertir en material competitiu i el seu emissor obsolet no li permetia ser audible fora d’una zona geogràfica molt limitada al voltant d’Andorra. Sud Ràdio, després d’haver vençut en la batalla per l’audiència, va guanyar també la comercial.

[modifica]El tancament de l’emissora

El 26 de juny de 1980, el Consell General de les Valls d’Andorra, principal instància executiva del Principat, va confirmar la seua intenció de no renovar la concessió que havia concedit en 1961 a Ràdio Andorra i a Sud Radio amb venciment al març de 1981. L’Estat andorrà desitjava nacionalitzar la radiodifusió, per considerar que es trobava massa lligada als estats francès i espanyol. El 26 de març de 1981 va ordenar a les dues emissores que cessaren immediatament d’emetre. Ràdio Andorra va executar l’ordre a les 21 hores del mateix dia. Sud Radio no es va sotmetre a l’ordre i va continuar les seues emissions durant un temps més abans de replegar-se a territori francès, on les ràdios lliures començaven a fer-se escoltar.

A pesar d’un intent de rellançament en 1984 que fracassaria al cap de tres mesos, Ràdio Andorra no va renàixer mai més de les seues cendres. Paradoxalment, en el mateix moment que les ràdios privades es lliuraven per fi del monopoli estatal en la major part dels països de Europa, Ràdio Andorra va ser obligada a callar per a deixar el seu lloc a una emissora estatal. Ràdio Nacional d’Andorra, emissora del servei públic andorrà que no emetria la seua primera programació fins a 1991, després de deu anys de silenci total de les ones de ràdio a Andorra.

Posted 15 Octubre 2011 by ea3tp in Història